Avui us ho vull explicar amb una petita experiència viscuda. No fa gaire, uns clients de mitjana edat em van demanar que els ajudés a triar un color pel menjador de casa seva. D'entrada volien un to de gris, i el vam buscar al vano de colors NCS, el del sistema oficial a Espanya pel què fa a la prescripció de colors. Anteriorment ja m'havien demanat ajuda per triar colors per a una cambra i, per segona vegada, els vaig recomanar comprar un pot petit de pintura del color escollit i preparar unes mostres de pintura sobre paper per aquarel·la, gruixut. I per què, s'ha de fer, això? Doncs per evitar les sorpreses que donen els colors si es trien d'un xip de tamany mínim sobre un vano de colors convencional.
Com es solen preparar, els mostres de pintura?
Així:
És
correcte? Categòricament, no.
Per què?
Perquè els colors interaccionen entre ells i s'influèixen. I posats l'un al costat de l'altre no els podem percebre en sí mateixos. No podem , per tant, percebre quin efecte ens causen, doncs estan afectats per la influència dels colors que els posem al costat.Com s'han de preparar les mostres de color? Vegem-ho:
I,
per què? Vegem-ho també:
Font
Preparar
la mostra de color en un suport mòbil adient permet fer-ne unes
quantes del mateix color i disposar-les a diferents parts de la
cambra -o murs- a pintar, per observar-les a diferents hores del dia, amb llum
directa i a l'ombra. Així podem veure els canvis d'aparença del
color segons el tipus d'il·luminació que tingui a cada moment.
Tornem als meus clients. Resulta que van encarregar la pintura per donar una primera capa de pintura, però no van fer mostres prèviament. I en pintar, d'entrada el color semblava violaci, i després es van adonar que era un gris blavós, i es van trobar que els resultava massa fred. I vaig rebre una trucada d'ells, que estaven molt alarmats i no sabien què fer. El meu suggeriment va ser que no seguíssin pintant, i que esperéssin que jo pogués anar a casa seva per veure el problema sobre el terreny, i així ho vam fer.
Quan hi vaig poder anar vam examinar el color amb un llum Ottlite i després amb la il·luminació normal de l'estança. Els clients em van explicar com s'havien sentit en veure com canviava el color de la mostra d'on el van triar en veure'l aplicat a tota una estança. Va ser aleshores que es van adonar que els resultava massa fred per una sala d'estar, i el remei va ser fer una nova recerca de colors.
Tornem als meus clients. Resulta que van encarregar la pintura per donar una primera capa de pintura, però no van fer mostres prèviament. I en pintar, d'entrada el color semblava violaci, i després es van adonar que era un gris blavós, i es van trobar que els resultava massa fred. I vaig rebre una trucada d'ells, que estaven molt alarmats i no sabien què fer. El meu suggeriment va ser que no seguíssin pintant, i que esperéssin que jo pogués anar a casa seva per veure el problema sobre el terreny, i així ho vam fer.
Quan hi vaig poder anar vam examinar el color amb un llum Ottlite i després amb la il·luminació normal de l'estança. Els clients em van explicar com s'havien sentit en veure com canviava el color de la mostra d'on el van triar en veure'l aplicat a tota una estança. Va ser aleshores que es van adonar que els resultava massa fred per una sala d'estar, i el remei va ser fer una nova recerca de colors.
La
meva intervenció va apuntar a aconseguir que em diguéssin quins
colors els agradaven a cadascun d'ells i a partir d'aquí vam examinar
diferents tipus de mostraris. Vaig tenir la precaució de dur
mostraris de colors RAL a més dels de NCS i a partir de les
preferències verbalitzades vam fer una recerca visual i finalment van decidir-se per un color concret, un blanc crema
de la família YR de NCS, més càlid, per tant, que el color
escollit anteriorment.
Aquesta
vegada els vaig demanar que per favor compréssin un pot petit de
pintura, de tres quarts, i preparéssin unes mostres com les de les
fotografies que he mostrat més amunt. Que les distribuïssin pels
diferents murs de l'estança i les observéssin a diferents hores del
dia,i, sobretot, que es concentréssin en adonar-se de quin efecte i
sensacions els produïa el color per tal de decidir si s'hi sentien
bé amb ell.
Si
ho fan, i pinten una o dues capes més amb el nou color, serà perquè
s'hauran sentit prou còmodes, segurs i contents amb el color triat.
M'han promès que farien les mostres i que no comprarien la pintura
per la segona capa si no es senten segurs del resultat, que és com
s'han de fer les coses.
Perquè no deu ser gens agradable fer una
despesa important en pintura, en base a una tria feta sobre una
mostra mínima, i adonar-nos que en realitat aquest color no ens
agrada en acabar de pintar.
Em
comentava la client que poc sabem, en general, sobre colors, i com
n'és de difícil i important triar-los bé, quan els hem d'aplicar
al lloc on vivim. Hi esteu d'acord?
Isabel
de Yzaguirre,
La
Colorista®
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada